El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat que els contribuents no poden deduir a l’IRPF les despeses vinculades a habitatges en règim de lloguer durant els períodes en què aquests immobles romanen desocupats.
La sentència desestima el recurs d’una propietària amb diversos pisos arrendats, a qui Hisenda va denegar la deducció de partides com amortització, assegurances, comunitat de propietaris, IBI o subministraments mentre els habitatges estaven sense inquilins.
El tribunal remarca que la Llei de l’IRPF només permet deduir despeses imprescindibles per obtenir rendiments, i exigeix una relació directa, objectiva i acreditada amb els ingressos del lloguer. Així, només es poden considerar deduïbles quan es demostra una oferta activa de l’immoble, per exemple amb anuncis, contractes de gestió o factures de reparacions destinades al lloguer.
El TSJC recorda el criteri del Tribunal Econòmic-Administratiu Central (2006) i la doctrina del Tribunal Suprem (2021), que ja van establir que els costos derivats de la mera titularitat de l’habitatge no són deduïbles si no hi ha proves clares de la seva posada en lloguer.
Gestoria Maresme, gestoria fiscal experta a Mataró
