Una recent resolució del Suprem obliga l’Administració a justificar, amb precisió, la conducta negligent o dolosa de l’administrador abans de derivar responsabilitat. Es reforcen les garanties dels administradors socials: la responsabilitat no és automàtica i s’ha de basar en proves i motivació sòlida.
El Tribunal Suprem, en la seva sentència de 17 de juliol de 2025 (STS 3465/2025), ha reforçat la protecció dels administradors enfront de la derivació de responsabilitat subsidiària prevista en l’article 43.1 de la Llei General Tributària (LGT).
Atenció. La condició d’administrador és necessària, però no suficient. L’Administració no pot derivar responsabilitat només per ocupar el càrrec; ha de justificar de manera clara i específica quina conducta de l’administrador va ser dolosa o negligent.
1. Responsabilitat de l’article 43.1.a) LGT
Es refereix a les infraccions tributàries comeses per la societat. El Suprem recorda que aquesta derivació té naturalesa sancionadora, fet que implica:
- Prohibició de responsabilitat objectiva.
- Prohibició d’invertir la càrrega de la prova: correspon a l’Administració acreditar la culpa, no a l’administrador demostrar la seva innocència.
- Obligació de motivar de manera concreta la conducta il·lícita atribuïda.
Atenció. Si l’acord de derivació només repeteix les obligacions legals del càrrec sense detallar l’actuació de l’administrador, serà nul.
2. Responsabilitat de l’article 43.1.b) LGT
Afecta els supòsits de cessament d’activitat sense liquidació ordenada ni declaració de concurs.
El Suprem aclareix que aquí tampoc hi pot haver una responsabilitat objectiva:
- És indispensable demostrar que l’administrador va ometre diligències clau com convocar la junta per a dissoldre la societat o sol·licitar el concurs.
- Se sanciona el desistiment de funcions que impedeix a la societat atendre els seus deutes tributaris.
- L’Administració ha de valorar i ponderar les explicacions de l’administrador (per exemple, si va haver-hi impossibilitat real de liquidar).
Recordi: no actuar enfront d’una societat inactiva amb deutes pot ser interpretat com una negligència greu de l’administrador.
3. Conseqüències pràctiques per a administradors i empreses
- Més seguretat jurídica: no hi haurà derivacions automàtiques basades només en el càrrec.
- Defensa reforçada: si l’acord no descriu la conducta concreta, és impugnable.
- Revisió d’expedients recents: convé analitzar procediments oberts o notificats per a detectar defectes de motivació.
- Prevenció: els administradors han de documentar amb rigor decisions i actuacions (actes de junta, intents de dissolució o concurs, comunicacions al Registre).
En conclusió, la sentència STS 3465/2025 estableix una doctrina clara: la derivació de responsabilitat tributària exigeix prova i motivació individualitzada, tant en el 43.1.a) com en el 43.1.b) de la LGT.
Quadre comparatiu – Responsabilitat subsidiària d’administradors (art. 43.1 LGT)
|
Aspect |
Art. 43.1.a) LGT |
Art. 43.1.b) LGT |
|---|---|---|
|
Supòsit |
Infraccions tributàries comeses per la societat |
Cessament d’activitat de la societat sense liquidació ni concurs ordenat |
|
Naturalesa |
Sancionadora ? exigeix motivació reforçada |
No sancionadora en sentit estricte, però també requereix acreditar negligència |
|
Condició d’administrador |
Necessària, però no suficient |
Necessària, però no suficient |
|
Requisit clau |
L’Administració ha de provar la conducta concreta de l’administrador que va permetre o va facilitar la infracció (dol o culpa) |
L’Administració ha de provar l’omissió de deures: no convocar junta per a dissoldre, no sol·licitar concurs, no liquidar la societat |
|
Càrrega de la prova |
Correspon a l’Administració demostrar la conducta culposa. No hi ha inversió de la càrrega de la prova. |
També correspon a l’Administració acreditar el desistiment de funcions. L’administrador pot defensar-se amb proves de diligència. |
|
Exemples típics |
– Administrador que consent la presentació de declaracions falses – Ocultar dades comptables per a reduir impostos |
– Societat inactiva amb deutes sense instar concurs |
|
Doctrina STS 3465/2025 |
Ratifica que la derivació no pot ser automàtica: s’exigeix motivació individualitzada, prohibició de responsabilitat objectiva i interdicció d’invertir la càrrega de la prova |
Estableix que no hi ha responsabilitat objectiva: es requereix demostrar la negligència específica de l’administrador en la gestió de la crisi societària |
|
Defensa de l’administrador |
Al·legar i documentar que va actuar amb diligència en la gestió fiscal i societària |
Acreditar que va intentar dissoldre la societat, convocar junta o instar concurs, encara que no prosperés |
|
Risc principal |
Ser declarat responsable de sancions tributàries de la societat |
Ser declarat responsable dels deutes pendents després del cessament d’activitat |
Claus pràctiques per a administradors
- No n’hi ha prou amb “ser administrador”: Hisenda ha de provar la conducta negligent o dolosa en cada cas.
- Documentar decisions: actes de junta, intents de sanejament, comunicacions al Registre, etc.
- Defensa processal: si l’acord de derivació no motiva la conducta específica, pot impugnar-se amb altes probabilitats d’èxit.
- Prevenció: davant situacions de crisi, promoure la dissolució o el concurs voluntari evita que Hisenda pugui retreure desistiment de funcions.
Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.
Una salutació cordial,
Gestoria Maresme, gestoria laboral experta en Fiscalitat i Responsabilitat Tributària a Mataró
